Tal com havíem assenyalat des del primer moment, la nostra intenció sempre ha sigut donar al blog una continuïtat que vagi més enllà de la finalització del cicle, convertint-se en un espai de discussió i difusió al voltant de la producció col·lectiva que contribueixi a la creació d’una comunitat local a Terrassa. En aquest sentit, obrim l’any 2014 amb una primera proposta fora de la ciutat però que ens fa especial il·lusió, la presentació del documental Economia col·lectiva. L’última revolució d’Europa aquesta tarda a partir de les 19h al CCCB. Com el seu títol indica, el film es centra en el procés revolucionari que va tenir lloc a Catalunya entre 1936 i 1939, durant el qual bona part de les indústries i els serveis van ser expropiats i gestionats col·lectivament per part dels treballadors. Es va intentar passar el documental durant el cicle però malgrat la bona predisposició dels realitzadors va ser impossible perquè encara no estava acabat. No us perdeu el tràiler amb l’aparició de Joan Ullés, amb qui vam tenir la sort de poder parlar i que participarà en el debat posterior amb la directora Eulàlia Comas, el doctor en economia i autor d’obres de referència sobre el tema, Antoni Castells i Duran, i l’economista i cooperativista Lluís Rodríguez Algans.
Paral·lelament i també aquesta tarda a partir de les 18h al mateix CCCB es presenta P2Pvalue, un projecte europeu centrat en la producció entre iguals basada en el procomú (commons-based peer production) que caldrà seguir amb atenció. S’analitzaran alguns casos i es plantejaran alguns dels reptes d’aquest model de producció econòmica basat l’aprofitament de la creativitat col·lectiva per a la participació en projectes organitzats d’una forma no jeràrquica. La videoconferència que la Natalia Fernández de la Sociedad Cooperativa de las Indias ens va donar el passat mes de novembre pot ser de molta utilitat per refrescar conceptes.
Es tracta d’una interessantíssima programació que incomprensiblement se solapa en el temps quan és prou evident que està directament relacionada: en el cas de les col·lectivitzacions del 36 ens trobem una resposta col·lectiva en una escala local i regional a la crisi d’una societat industrial en la qual l’element fonamental de generació de riquesa és la fàbrica. Al segle XXI en canvi, en les societats on la terciarització de l’economia ja s’ha produït, és la capacitat d’innovar el què aporta valor als serveis i per aquest motiu el coneixement compartit a escala global resulta un component indispensable per donar resposta a la crisi actual. Són, en definitiva, una mirada al passat i una altra al present i al futur de la producció col·lectiva que al nostre entendre resulten encara més interessants si es consideren conjuntament.
La producció col·lectiva a Terrassa. Passat, present i futur 